A la Setmana del Medi Ambient (segom trimestre) els xiquets de 5é ens van ensenyar una cançó que ens va agradar molt. Parlava d'una gota d'aigua del riu Túria.
Ací teniu la lletra i un enllaç per escoltar la música.
Sóc una goteta d'aigua que vaig nàixer a Terol
com un fil de sorra blanca, el Túria el meu món.
Baixant i fent cabrioles jugue als embassaments,
banye les hortes i terres, acarone els canyamels.
Entre a la nostra comarca i després de molt viatjar
em trobe a una cadernera i em dispose a preguntar.
Què ha passat cadernera amb el riu i els seus voltants?
Truites, pins i gran ribera ara brut, contaminat!
RIU, RIU, RIU TÚRIA RIU,
QUE TORNARÀS A ESTAR VIU.
RIU, RIU, RIU TÚRIA RIU
DE LA TARDOR A L'ESTIU.
Jo vinc de la Calderona on carrasques s'han cremat.
L'home avui no se n'adona, la natura ha descuidat.
Mentre gota i au parlaven, el Túria es va ficar trist,
recordant els temps passats, quan tenia més amics...
ON ESTAN ELS CARRANCS... QUE JUGAVEN AMB MI?
ON ESTAN ELS OMS QUE BEVIEN DE MI?
ON ESTAN ELS XIQUETS QUE NEDAVEN ACÍ?
SORT QUE EM QUEDEN ELS JONCS, ELS BARBS I TEULADINS.
El nostre riu està trist, van dir,
uns xiquets que prop passaven.
Tots plegats col·laborant, amb una cançó l'animaren.
RIU, RIU, RIU TÚRIA RIU,
QUE TORNARÀS A ESTAR VIU.
RIU, RIU, RIU TÚRIA RIU
DE LA TARDOR A L'ESTIU.
